Denúncia contra la brutal repressió i violació de drets humans que pateix el poble sahrauí als territoris ocupats

Des del trencament dels acords de l’alto el foc el passat 13 de novembre per part del Marroc a la zona del Guergerat, agredint civils sahrauís que es manifestaven pacíficament, i amb l’escalada militar viscuda des d’aquell moment al Sàhara Occidental, el govern del Marroc, ha incrementat de forma brutal la repressió i violació de drets humans contra els i les civils sahrauís que viuen als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Les sahrauís que viuen en la seva terra, en un imposat règim d’apartheid, pateixen ara com a resultat d’una política de guerra vergonyosa i covarda un increment d’agressions, tortures, desaparicions forçades, detencions arbitràries, judicis sumaris sense defensa, condemnes en establiments secrets sense control, vulneració de drets bàsics dels presos, incomunicacions… Tot en un grau de violència extrema, com es pot veure per exemple aquests dies amb els casos de Mohamed Nafaa Boutasofra, Gali Bouhala i Mohamed Lamin Haddi i molts d’altres. Però, un dels casos més flagrants va ser el passat 13 de febrer quan les forces d’ocupació marroquines, van atacar la casa de la família Khaya al Bujador ocupat. Van apedregar a la Sultana, i a la seva germana Ouaari li van trencar la boca. Aquesta família, fustigada permanentment, porta sota arrest domiciliari més de 87 dies.

El règim ocupant del Marroc utilitza els i les civils sahrauís per venjar les seves derrotes, per imposar la seva ocupació, per destrossar famílies i per intentar acabar amb la dissidència política, imposant la por i atacant la població sahrauí amb extrema violència física per part de les forces policials i militars, amb tot l’aparell de l’estat per cobrir la seva activitat criminal.

La vulneració tradicional i persistent dels drets humans més bàsics, de la dignitat humana, que el règim del Marroc ha practicat durant 45 anys, ha de ser objecte de denúncia, de persecució i de càstig per part dels estats, dels estaments internacionals, i objecte d’una condemna enèrgica. Tornem a reclamar la responsabilitat de l’estat espanyol, del govern més progressista de la història, perquè la seva responsabilitat no només és històrica, sinó també perquè és legalment administrador del territori, i per tant els seus habitants són la seva responsabilitat, segons la legislació internacional, i sempre per la seva obligació de defensa dels drets humans i del dret humanitari en cas de conflicte.

Davant aquesta situació insostenible i greu, exigim:

A l’Estat Espanyol, que com a potència administradora del Sàhara Occidental, denunciï davant de les Nacions Unides la vulneració de drets humans al Sàhara Occidental, i denunciï expressament el règim marroquí, utilitzant els mecanismes de denúncia davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Que reclami al Regne del Marroc la fi de la violència sistèmica que du envers la població sahrauí, la fi de les detencions arbitràries i de les desaparicions forçades, les agressions a civils, i que respecti els drets bàsics i la dignitat humana.

Al Consell de Drets Humans de Nacions Unides (Resolució 60/251), que pel procediment públic especial examini la vulneració de drets humans al Sàhara Occidental i es nomeni un grup de treball amb un relator especial amb capacitat per adoptar mesures urgents i cautelars de protecció de la població sahrauí als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

A l’Audiència Nacional, que obri un procés d’instrucció penal per investigar les agressions, tortures, i vulneracions de drets humans de ciutadans sahrauís en els territoris ocupats del Sàhara Occidental i que segons la legislació internacional són administrats per l’estat espanyol, en el marc de la seva jurisdicció internacional quan es tracta de delictes de lesa humanitat.

Al govern del Marroc, que aturi d’una vegada per totes la persecució genocida contra la població sahrauí i l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental.

Prou repressió al Sàhara Occidental!

Manifest sobre l’impacte de la pandèmia a infants i joves

Aquests últims mesos les nostres vides s’han vist afectades per una crisi sanitària que ha accentuat la vulneració de drets, i sobretot d’aquells col·lectius menystinguts per una societat adultcentrista, com són els nostres: la infància i la joventut. En pràcticament totes les ocasions hem vist com se’ns han imposat restriccions sense tenir en compte la nostra opinió ni els impactes que ens podien generar les mesures. L’aplicació des d’una mirada adulta i sanitària ha obviat en molts casos el dret a tenir una vida digna, el dret a l’educació, el dret al joc, a les activitats culturals i al lleure, entre d’altres. En aquest context, com s’ha vist a recents estudis de la iniciativa Recerca Social d’Urgència, aquesta situació ha fet augmentar i empitjorar la situació de molts infants i joves, en relació amb la pobresa infantil, la precarietat laboral juvenil, les desigualtats educatives, com també l’augment d’estrès, problemes psicològics i de salut mental, problemes de convivència a les llars, baixa activitat física i pantallisme. A més de la criminalització que hem patit el jovent d’una forma estereotipada i equivocada on s’afirma que les joves no actuem amb responsabilitat envers la situació que estem vivint.

Dret a tenir una vida digna

Així doncs, les joves hem vist truncats molts dels nostres drets i veiem com cada cop més s’agreuja la situació en la qual ens trobem moltes de nosaltres. Segons les dades de l’Observatori dels Drets del Jovent del CNJC, les joves som un dels col·lectius més afectats per aquesta crisi, la taxa d’atur ha augmentat fins a superar el 20%, segons l’estudi, això és deu a què, per una banda: el 88% de les dones joves i el 82% dels homes es dediquen al sector dels serveis (el sector que s’ha vist més afectat per la crisi). D’altra banda, un 72% de les persones joves al món treballa amb contracte temporal. Així doncs, l’emancipació i fer front als lloguers per l’habitatge és cada cop més complicat entre les joves. Finalment, aquest estudi afirma que la població jove és el segon col·lectiu amb un major risc de pobresa i exclusió social.

Dret a l’educació

Els darrers mesos també hem pogut observar com s’ha accentuat la bretxa digital a causa de la implementació de l’educació a distància -que es manté encara en algunes universitats, batxillerats i CCFF-. A Catalunya, hi ha un 15% de llars sense ordinador i aquesta xifra augmenta fins al 34,8% entre les famílies amb rendes més baixes segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest fet posa en relleu la vulnerabilitat que pateixen infants i joves del país que no poden seguir les classes i la necessitat urgent d’una educació accessible per a tothom.

Dret a les activitats de lleure

Catalunya és un país ric en teixit associatiu, el jovent ha deixat palès que és capaç d’autoorganitzar-se, participar de manera activa a la societat i reivindicar els seus drets. Creiem que aquest gran tret s’ha desvirtuat amb la prohibició del lleure presencial. Les joves associades hem estat mesos treballant amb la Direcció General de Joventut per tal de crear uns protocols que permetin l’activitat de manera segura, i considerem que aquesta feina ha sigut menystinguda. Els agrupaments escoltes fem una feina imprescindible per a infants i joves creant espais de confiança i educació en valors que es fan encara més necessaris en una societat que no dedica gaires estones a l’educació emocional ni al treball de cures.

Davant d’això, Acció Escolta de Catalunya no podem restar passives i per tant, ens comprometem a:

• Defensar els drets que se’ns vulnera: el dret a tenir una vida digna, el dret a l’educació, el dret al joc, a les activitats culturals i al lleure, entre d’altres.

• Demanar a les administracions que es tingui en compte l’opinió dels infants i joves a l’hora de prendre decisions que ens afectin directe o indirectament.

• Seguir reivindicant i posant en relleu la importància del lleure i la feina dels agrupaments escoltes en la societat que vivim.

• Seguir col·laborant i participant de projectes i entitats que treballin per posar la infància i la joventut al centre, per tal de trencar amb l’adultcentrisme.

• Seguir donant suport als agrupaments escoltes i oferir espais de cura i de formació pels caps, i eines i recursos per poder fer la seva tasca tant en línia com presencialment amb els infants i joves.

 

Junta Permanent d’Acció Escolta de Catalunya
Barcelona, 20 de Novembre de 2020

La regulació de lloguers no es toca

Acció Escolta de Catalunya s’adhereix al manifest promogut pel Sindicat de Llogateres sobre la regulació dels preus dels lloguers d’habitatges.

 

Comunicat urgent en resposta al recurs d’inconstitucionalitat, presentat pel Partit Popular, a la Llei 11/2020, de 9 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge.

El passat 9 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2020, de 9 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, més coneguda com la Llei de Regulació de Lloguers de Catalunya. Va suposar una fita històrica per la societat catalana que, des d’aleshores, gaudeix d’una legislació pionera a l’Estat espanyol que té com a objectiu combatre l’especulació amb el preu del lloguer i contribuir a protegir el dret a l’habitatge. 

Una llei impulsada pel Sindicat de Llogateres amb un ampli suport social -amb més de 4.000 entitats de la societat civil catalana – que va posar de manifest la necessitat de posar fi a l’escalada dels preus de lloguer. Es va interpel·lar a Govern de la Generalitat i grups parlamentaris perquè adoptessin mesures per garantir lloguers assequible i per vetllar pel dret a l’habitatge digne a Catalunya. 

Tres mesos després de l’entrada en vigor de la regulació de preus, Pablo Casado, líder del Partit Popular, ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana, elaborat pel mateix bufet d’advocats que presideix el exlíder de Ciutadans, Albert Rivera. El PP ha actuat com a corretja de transmissió del lobby immobiliari i del rendisme, que actualment està representat per entitats com ASVAL, Asocimi i altres organitzacions que han cooptat el mercat immobiliari a l’Estat durant els últims 10 anys i a qui no els interessa la vigència d’una regulació de lloguers. Convé recordar que va ser el PP qui l’any 2013 va reduir els contractes de lloguer de 5 a 3 anys i qui va canviar el règim fiscal de les Socimis perquè no paguessin impost de societats. És el mateix partit que ara, justificant-se en un conflicte de competències, pretén tombar una regulació que està donant alè a les milers de llogateres que han deixat de patir pujades abusives als contractes. 

Des de les entitats i organitzacions sotasignants sabem que declarar inconstitucional aquesta llei significa no garantir el dret a un sostre digne. Per això, volem expressar:

• El rebuig a la voluntat del Partit Popular de tombar la llei de regulació catalana
• La defensa de la sobirania del Parlament de Catalunya
• L’aplicació de la llei de contenció i regulació dels lloguers 

Finalment, manifestem que aquest acord de país no el tomba cap tribunal. #LaRegulacióNoEsToca.

Manifest en denfensa del dret a l’habitatge, denúncia del perill del Fons Voltor i suport a la Guerra a Cerberus

La societat civil, el món cultural i associatiu fem públic el nostre suport i compromís en defensa del dret a l’habitatge, que estem veient com està sent greument vulnerat. L’últim atac que ha patit ha sigut la suspensió del DL 17/2019 que obligava els grans tenidors a fer lloguers socials i l’entrada a tràmit al Tribunal Constitucional del DL de Regulació de Lloguer, unes de les poques mesures que servien de fre a l’especulació i la bombolla dels preus del lloguer, que no para d’abocar famílies a no poder pagar el lloguer o la hipoteca a haver de marxar dels seus pobles i barris i, en última instancia, veure’s desnonades.

Denunciem el perill que suposen els fons voltor pel dret a l’habitatge i la resta de drets. Aquestes empreses carronyaires compren carteres d’actius immobiliaris molt per sota del preu de mercat, en molts casos provinents de la banca i el rescat bancari. No paren d’acumular pisos i cases de manera exponencial, pel benefici econòmic que en poden extreure sense tenir cap mena de consideració per aquella gent que hi viu. No podem permetre que aquests monstres segueixin creixent, cal que avantposem els drets per davant del mercat.

Un dels grans responsables de la situació extrema que viuen milers de famílies a Catalunya és el fons d’inversió Cerberus i els seus llargs tentacles, que prenen formes i noms com Divarian o Haya Real State, i que treballa en aliança amb grans bancs com BBVA o Banco Santander. El Moviment per l’Habitatge de Catalunya i tots els col·lectius que lluiten per garantir el dret a l’habitatge (PAHs, Sindicats de Llogateres, sindicats i col·lectius de molts barris i pobles), ha decidit parar-li els peus. La seva intenció és aconseguir una victòria contra aquest fons voltor, que serveixi de precedent i que permeti fer un pas endavant en aquesta guerra oberta que fons voltors i capital financer van declarar ja fa temps a tantíssimes famílies i veïnes.

És per això que mostrem el nostre suport a la campanya Guerra a Cerberus. Les persones i entitats signants mostrem el nostre ferm compromís en que les cases han de ser per a qui hi viu i hem de garantir, d’una vegada per totes, el dret a l’habitatge per a tothom.