Una proposta d'educació en la llibertat des de l'escoltisme

FCEG: L’escoltisme català dona suport a la vaga d’educació els dies 28 i 29 de novembre

IniciFederació Catalana d'Escoltisme i GuiatgeFCEG: L’escoltisme català dona suport a la vaga d’educació els dies 28 i 29 de novembre
Post Image

L’escoltisme català, com a part de la comunitat educativa, compromès amb el nostre model educatiu, per una educació pública i de qualitat

 

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, així com les entitats que la conformen, volem expressar la nostra solidaritat cap a la resta de col·lectius de la comunitat educativa que, durant els dies 28 i 29 de novembre, duran a terme dues noves jornades de vaga i mobilització.

 

Des de l’escoltisme, com a agent educatiu del país, entenem l’educació com una eina fonamental per a la transformació social, imprescindible per construir una societat més justa, cohesionada i equitativa.

 

Per garantir un dret universal i fonamental com l’educació, des de les associacions escoltes, apostem per revertir les retallades en l’educació pública i augmentar-ne considerablement la inversió. Creiem que és necessària una reducció de les ràtios d’alumnes per aula, incrementar del personal de suport a la docència per atendre la diversitat. També ens agradaria destacar la important tasca educativa que desenvolupen els treballadors i treballadores del lleure, moltes vegades joves, que representen gairebé el 50% del personal als centres educatius i, on sovint, les seves condicions laborals són precaritzadores, amb sous baixos, demanda de molta flexibilitat i poc reconeixement de la tasca.

 

Per altra banda, demanem equiparació entre els preus de màster i grau, la rebaixa de les taxes universitàries, la gratuïtat de la Formació Professional i, que aquesta, es mantingui a Ensenyament, imprescindible per tal d’avançar cap a una educació completament universal i gratuïta.

 

D’aquesta manera, la FCEG i les associacions que la conformen, mostrem el nostre suport a les convocatòries de vaga i ens solidaritzem amb els diferents col·lectius en lluita.

 

-> RECURSOS: Des d’Acció Escolta, tremballem la importància de l’accés a l’educació!

<<font: http://aracoop.coop/wp-content/uploads/B_GuiaValorsCooperatius.pdf>>

 

Objectiu:

  • Conèixer que són els drets i els deures
  • Prendre consciencia que l’accés als drets no és igual per tothom
Unitat: Estol o Secció
Material necessari: Tantes cadires com infants hi hagi menys una.
Preparació: Es col·loquen al centre de l’espai de  l’activitat tantes cadires com infants juguen menys una. Es posen de manera que els respatllers es toquin entre ells i els culs de les cadires estiguin de cara enfora.
Desenvolupament:
s’explica als infants que l’objectiu del joc és que tothom pugui seure a les cadires, i per fer-ho aniran passejant al voltant de les cadires, tots en fila índia cantant la mateixa cançó. Quan l’educador o educadora digui STOP han de buscar corrents una cadira i seure. Després de cada STOP es traurà una cadira i així cada vegada n’hi haurà menys.
Regles del joc: com a ciutadans, cada infant té uns drets i uns deures. En aquesta ocasió tots tenen els  mateixos deures, però no tenen el mateix accés als drets. L’educador o educadora diu a cau d’orella a cada participant el que ha de fer per aconseguir el seu dret a seure. Es poden dir els següents exemples als diversos infants. Per tenir el dret a seure tu has de:
«Caminar a peu coix»

«Fer una tombarella quan diguin STOP i després buscar la cadira on seure»

«Jugar al joc amb els ulls tapats»

«Anar agafat de la mà d’un company o companya»

«Caminar al voltant de les cadires quatre passes lluny d’on són les cadires»

«Caminar de quatre grapes»

«Caminar d’esquena»
Es pot dir la mateixa frase a dos infants diferents; també és important que dos o tres infants no tinguin cap complicació particular per accedir al seu dret a seure.

Conclusions:
Una vegada fnalitzada l’activitat es realitza un debat per comprovar com ha anat el joc. Es poden fer les preguntes següents:
– Sempre han pogut seure en cadires els mateixos infants?

– Qui ha tingut més complicacions per seure cada vegada?

– Els infants que no tenien cap trava per accedir al seu dret a seure, han tingut cadira més fàcilment?

– S’han donat situacions de solidaritat entre companys i companyes (per exemple, ajudant el qui tenia els ulls tapats) o algú ha volgut compartir la cadira amb algú altre?
Finalment, es tracta de fer un paral·lelisme amb la vida real i explicar que en una societat on els recursos són limitats (metafòricament, són les cadires) i a més aquests es van reduint (després de cada STOP hi havia menys cadires), si, a sobre, no tothom té el mateix accés als drets, el que es produeix són situacions in justes i de desigualtat.
Davant d’una situació d’injustícia o de desigualtat, em plantejo quin és l’accés als drets que tenen els qui la pateixen?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.